Hores viscudes
La vida és llarga o curta,
és ampla o bé estreta,
és propícia o bé injusta,
és claror o bé foscor.
La vida és talment una pista
plena d'estrips i forats,
si és llarga es perd de vista
i tremola pels frens trencats.
La vida és blanca o negra,
no la podem escollir,
sigui dolça o de vinagre,
és com és, que se sol dir.
La vida també té núvols,
i dies viscuts al vol,
de fortes pluges i rúfols,
i dies prenyats de sol.
Viure no és cap mentida,
ni estar sempre trist o sol,
ni perdre esperança sentida
que als camins de la vida
sempre arriba un raig de sol.
Josep Rovira i Güell, Hores viscudes
2 Comments:
Aquest raig de sol
blanc com una espurna
que tots cerquem
que sempre trobem
que a molts enlluerna,
acompanyi el teu vol.
Pujar un turó no és sols,
que després en venen més
a tot indret i cada dia
finalment és això la vida
i sembla que ho has entés
a la ciutat dels set pujols.
Estic segur que abans, però no anava bé per la rima.
Éjate de poesias y pon las fotos del sexchange!!!
Publicar un comentario
<< Home