La cosa s'estanca!!!
Stanca en italia vol dir cansada!
Bueno, despres de l'ultim missatge d'euforia pq marxem a l'estiu, ve un missatge de estancament, i cansament...
Txema, al final, si que me he puesto a escribir...
Bueno, es un missatge de protesta de la manera de ser de la gent. No m'agrada! Ja se que no s'hi pot fer res, pero em queixo! No m'agraden els mals entesos, des de 2n de Batxillerat, que els he odiat! I encara menys els malsentesos amb algu que intenta ser de tal manera per no haver de patir mai un mal entes! No m'agrada la manera general de la gent d'enfocar un Erasmus, el problema es que no hi hauria d'haver enfocs!! No m'agrada la manera com he tractat a alguns Erasmus que han vingut a la FME. No m'agrada ser tan critica amb les meves amistats i buscar en tot moment el que a mi em sembla be, encara que aixo no se canviar-ho, perque potser en el fons si que m'agrada!
M'agrada la vida que tinc a Barcelona, que per aixo me la dec haver montat aixi... Trobo a faltar a les persones, pero mes que aixo, trobo a faltar fer coses interessants, trobo a faltar ensenyar, trobo a faltar el MOVI, trobo a faltar tenir sempre gent a qui pots trucar per fer algo... Aqui a vegades m'aborreixo!!!! Jo Vero, no se com o qui organitza aquestes sortides que fas pero a qui ningu fot res! I jo no estic en condicions de ser la que organitza les coses, pq en el plan que estic, posaria un segurata a la porta que no deixes entrar a tothom qui no m'agrada!
Em fa vergonya que em faci vergonya dir que he vingut d'Erasmus per les assignatures que es fan aqui! Aixo es molt trist!
Be, suposo que com sempre, aquest text no te introduccio nus i desenllas, i potser no s'enten res, pero es igual, potser millor!
Ala me'n vaig a fer una cua del mil per anar a dinar a la mensa per 1'93 euros. Per que tot lo barato es agobiant? Txema, si no necessitase el dinero para ir a Tailandia, me iba cada dia de restaurante!!!! ja ja ja
Apa, que vagi be a tothom!
posted by Laura Morera @ 1:30 p. m.
3 Comments:
Laura, ànims..el principis sempre són difícils i més quan després d'haver desitjat algo tant de temps no és el que esperaves pq resulta que mentre esperaves que arribés tu has canviat i ja no n'esperes el mateix. Jo t'he de confessar q en els meus inicis posava moltes excuses per no haver de fer-me la sociable...No em venia de gust i reconec q per marxar d'erasmus com més obert més fàcil l'integració, però al meu veure, no millor, ni moolt menys... Espero que a l'acabar el meu erasmus m'emporti cap a casa coses més interessants i importants que conèixer tots els bars i locals de lausanne, a mi això no m'omple!!
Un petonàs i per aquí tb et trobem a faltar!!!!!!
No sé quines coses t'hauran fet escriure un post tant sentit, emocionalment parlant; però m'alegro que facis servir el blog com a lloc on desfogar-te.
Hi ha una cosa en concret sobre la que vull dir algo: "Em fa vergonya que em faci vergonya dir que he vingut d'Erasmus per les assignatures que es fan aqui! Aixo es molt trist!". Personalment crec -i sé que la meva visió del món és peculiar- que és el motiu més loable per fer un Erasmus, per l'educació que rebràs en el lloc que vas -ja que d'aixó es tracta al cap i a la fi-. Ni el lloc, ni l'idioma, ni la gent. O sigui que no et faci vergonya dir-ho i pensar-ho, que no és gens trist.
Per últim, un comentari respecte al viatge a Tailandia: quan torneu heu d'haver aprés almenys 5 moviments de Moe Thai. I ensenyar-los en públic, és clar
Hola rera,
anem evolucionant. Quan jo vaig estudiar la carrera, em queixava que no "ensenyavan" res de la vida (ni professional ni social). Ves per on. Potser jo no ho vaig aprendre, però l'assignatura hi era. I no t'en podies matricular, i era la més difícil d'aprovar. Jo aquesta, encara no la he aprovat.
D'acord amb la Vero i l'Spin. Caminant fas camí. No és tan important arribar (a on?) sino fer el camí. Al tiempo. That's live.
Publicar un comentario
<< Home