Sembla que la cosa prospera

Ei, primer de tot moltissimes gracies a tots els que us heu volcat en mi, en quant heu vist que estava una mica baixa! Ja nomes per aixo no podia seguir a baix!
Doncs si, sembla que la cosa prospera, despres del baixon, sembla que he trobat gent amb interessos similars als meus... Gracies al mal dia que vaig passar dijous, em vaig animar per sortir a prendre algo divendres, i per anar a passejar tota la tarda pel centre per coneixe'm molt millor Roma. Llavors, va sortir el tema, i va resultar que no ho pensava nomes jo, totes les coses que vaig posar en l'altre comentari del blog! I realment, ja va sortir mes gent que te interessos similars als meus. Aixi que durant tot el cap de setmana no hem parat de fer coses! Dissabte, pic-nic i caminata per Appia antica, i despres, visita cultural a les Catacombes.
Diumenge, la Marato, pero la de 4km, que la de 42km nomes era per federats! Pero que guai participar en un acte social Roma'... Juanjo no vas ser l'unic que vas fer marato el diumenge! Per cert, com va anar????
Despres, vam anar a Porta-Portese, van caure un parell de guies de viatge, Italia, i Tailandia, (es que com diu ma mare, soc obsesiva!je je je Mama, amb lo que et va agradar viatjar amb mi!) i despres a dinar a un restaurant molt bo del Trastevere, i finalment, amb els peus fets caldo, una pasejada pel centre. Aixo si que es cremar l'asfalt!!!ja ja ja
Bueno, doncs aixo, que ja estic mes animada! A veure si en breu penjo fotos!
Avui a la facultat, han montat una figura enorme amb l'equivalent del geomag, pero de plastic, que es veu que es l'ombra d'un cos en R4... interessant. Semblen tots molt motivats, ho han fet al mig del pati!!! Aquesta tarda hi ha una conferencia, i despres una escenificacio teatral basada en la obra de Tio Petros, i la Conjetura de Goldback, per cert bon llibre per llegir com a novela (els que no sou matematics!)!
Bueno, ja us explicare que tal!
Ah, sembla que les visites van augmentant, de moment ja esta ocupat:
* Del 5 al 16 d'Abril
* Del 29 d'Abril al 3 de Maig (G-I, vosaltres encara hi podeu cabre! Pero si es un altre dia millor!)
Vinga que vagi molt be!

Ah, Pino, que al final, no me va muy bien que vengais, que ya habra mucha gente, y que las chicas del piso no querrian...

Hem de seguir lluitant!

L'elefant encadenat

Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant que, com més tard vaig saber, era també l'animal preferit pels altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una mida i una força descomunals... Però, després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre estava lligat en una petita estaca clavada a terra amb una cadena que immobilitzava una de les seves potes.

Però resulta que l'estaca era un minúscul tros de fusta que només estava enterrat uns centímetres a terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava evident que un animal que amb la seva força era capaç d'arrencar un arbre de soca-rel, s'havia de poder alliberar amb facilitat de l'estaca i fugir.

El misteri continuava semblant-me evident.

Què el subjectava doncs?

Per què no fugia?

Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels més grans. Llavors vaig preguntar a un mestre, un pare o un oncle, pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.

Llavors vaig fer la pregunta òbvia: "Si està ensinistrat, per què l'encadenen?"

No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb d'altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.

Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:

L'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar el petit elefant, indefens, subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, l'elefantet va empènyer, va tirar i va suar, intentant deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa forta per a ell.

Vaig imaginar que s'adormia esgotat i que, l'endemà, ho tornava a intentar, i un altre dia, i un altre, i un altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquest elefant enorme i poderós que veiem al circ no s'escapa perquè, pobre, creu que no pot.

Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.

I el pitjor de tot és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.

Mai, mai ha intentat tornar a posar a prova la seva força...
Jorge Bucay

La cosa s'estanca!!!

Stanca en italia vol dir cansada!
Bueno, despres de l'ultim missatge d'euforia pq marxem a l'estiu, ve un missatge de estancament, i cansament...
Txema, al final, si que me he puesto a escribir...
Bueno, es un missatge de protesta de la manera de ser de la gent. No m'agrada! Ja se que no s'hi pot fer res, pero em queixo! No m'agraden els mals entesos, des de 2n de Batxillerat, que els he odiat! I encara menys els malsentesos amb algu que intenta ser de tal manera per no haver de patir mai un mal entes! No m'agrada la manera general de la gent d'enfocar un Erasmus, el problema es que no hi hauria d'haver enfocs!! No m'agrada la manera com he tractat a alguns Erasmus que han vingut a la FME. No m'agrada ser tan critica amb les meves amistats i buscar en tot moment el que a mi em sembla be, encara que aixo no se canviar-ho, perque potser en el fons si que m'agrada!
M'agrada la vida que tinc a Barcelona, que per aixo me la dec haver montat aixi... Trobo a faltar a les persones, pero mes que aixo, trobo a faltar fer coses interessants, trobo a faltar ensenyar, trobo a faltar el MOVI, trobo a faltar tenir sempre gent a qui pots trucar per fer algo... Aqui a vegades m'aborreixo!!!! Jo Vero, no se com o qui organitza aquestes sortides que fas pero a qui ningu fot res! I jo no estic en condicions de ser la que organitza les coses, pq en el plan que estic, posaria un segurata a la porta que no deixes entrar a tothom qui no m'agrada!
Em fa vergonya que em faci vergonya dir que he vingut d'Erasmus per les assignatures que es fan aqui! Aixo es molt trist!
Be, suposo que com sempre, aquest text no te introduccio nus i desenllas, i potser no s'enten res, pero es igual, potser millor!
Ala me'n vaig a fer una cua del mil per anar a dinar a la mensa per 1'93 euros. Per que tot lo barato es agobiant? Txema, si no necessitase el dinero para ir a Tailandia, me iba cada dia de restaurante!!!! ja ja ja
Apa, que vagi be a tothom!

Que si que marxem!!!!

Ei, ja se que no te res a veure amb l'Erasmus, pero be, es igual...
Doncs aixo anunciar que al final si que marxem a l'Agost i aquesta destinacio serà... Tailandia o Vietnam!!!! De moment tenim els bitllets fins a Tailandia, i ja veurem si anem fins a Vietnam! Ja farem fotos, com sempre, i us les haureu de tragar... je je je
Apa, ens la veiem!

Cap de setmana familiar!

Aquest cap de setmana han estat aqui els meus pares amb uns amics, i hem fet visita turistica per tota la ciutat! Pero no ha estat una visita qualsevol, no...en 2'5 dies, hem vist totes les coses mes importants, hem menjat gelats, pizzes, pasta...
I a sobre de tot aixo, ho dic pels que no ho sapigueu, perque ja em suposo que la unica que no sabia res era jo, ha vingut tambe el Txema!!!!!! Si, ho dic aixi de sorpresa, perque jo no sabia que venia, em va fer anar al locutori per que em volia enviar no se que, i jo que estava tranquilament a casa meva, baixo al carrer, i me'l trobo a sota de casa. Vosaltres sabeu el susto que em vaig fotre? No sabia si riure o plorar! Jo em pensava que era algu que em volia robar! Ja ja ja Pero em va encantar! Es la millor sorpresa que m'han fet mai...
En breu adjuntare fotos, pq veieu una mica la visita turistica!
Be, i de moment, per aqui tot igual. Les classes m'estan agradant bastant! Per fi, ja tocava! ja ja ja
Que vagi molt be!

Ja esta aqui!!!!!!!!!

Ei, hola! Que tal va tot?
Be, com ja vaig avançar, aquí estan les croniques de: Venecia i Festa de disfresses!!
Anirem en ordre:

Viatge a Venecia

Bé, després de tanta expectació, vam arribar a dia 23! Molt dora pel mati (6:30), haviem d’estar a l’última estació de la linea B de metro! Ok, allà hi havia infinitat no numerable de gent! Però de tots aquests, una infinitat numerable eren espanyols! Mare meva!
Però bé, és igual, que hi farem!
Després de moltes hores d’autocar (pullman), vam arribar a Padova! I allà vaig quedar amb la Laia, que ens va fer de guia de viatge...
Aquí hi ha una prova:

Aquests són els espanyols que anem sempre: Yhasmina, Laia, Fran, Jeremi, Laura i Ana.

A mi, Padova em va agradar molt. Els carrers del centre eren molt macos, i també, com a Roma, hi passa un riu pel mig.

Després vam anar a Jesolo, un poble equivalent a Lloret, pero prop de Venècia. Allà hi teniem els hotels. Vista des de l’habitació:

Vam anar a una discoteca, evidentment, només plena amb Erasmus. Com que era carnaval, nosaltres anavem amb aquestes pintes!


Va ser bastant bo, però al dia següent, ens vam llevar dora per anar cap a Venècia, però allà se’ns va posar ploure. Jo ja hi havia estat, però crec que és el cop que més m’ha agradat, ja que com que era carval, la gent autòctona, anava vestida de l’època amb disfresses i màsqueres que no se’ls reconeixia, bé, jo encara que haguéssin anat normals, tampoc els hagués reconegut perquè no els coneixia de res!

Piazza San Marco


Txema, en una tienda que vendian antiguedades, mira lo que encontré. Valia 1000 euros!


Al dia següent vam anar a Verona, que a mi no em va agradar tant. Vam veure el balcó de Romeo i Julieta:

I ens vam fer la típica foto tocant-li la teta a la Julieta, es veu que dóna sort en l’amor, o no se que! No sé si funciona, però la teta, la té pulida!


Y després ja va tocar tornar cap a casa. Casa? Quina casa, si encara no en teniem! La Laia va anar a casa de les Valencianes, i jo a casa de l’Amanda de mates. Vaig estar molt bé!
Després del viatge a Venècia, vam fer un perell de sopars, un a casa dels Canaris, i un altre a casa de les Valencianes. Al primer, pa amb tomàquet, i unes partidetes de cartes.


I al segon, uns bons macarrons i una desfassada de disfressa, que era l’últim dia de Carnaval!

La temàtica de la festa era: Sex Change!

Bé, i “hasta aquí puedo leer”. D’aquí poc rebreu noves noticies de mi.

Laura Morera, com que no tinc tele, no em sé cap canal, Roma!

Hores viscudes

La vida és llarga o curta,
és ampla o bé estreta,
és propícia o bé injusta,
és claror o bé foscor.

La vida és talment una pista
plena d'estrips i forats,
si és llarga es perd de vista
i tremola pels frens trencats.

La vida és blanca o negra,
no la podem escollir,
sigui dolça o de vinagre,
és com és, que se sol dir.

La vida també té núvols,
i dies viscuts al vol,
de fortes pluges i rúfols,
i dies prenyats de sol.

Viure no és cap mentida,
ni estar sempre trist o sol,
ni perdre esperança sentida
que als camins de la vida
sempre arriba un raig de sol.

Josep Rovira i Güell, Hores viscudes

Proximament!

Ei, us faig un avans de les proximes coses que penjare, que estan de cami...
* Cronica del viatge de Venecia (Padova i Verona), amb fotos i tot!
* Fotos de la festa de Cranaval a Roma, nomes us dic que el tema era... SexChange!
* La nova stanza! La camera doppia! Ja l'he mesurada i fa 3'30m x 5m. Deu ni do!
Be, ara vaig a fer una mica de deures d'italia...